El nostre company Nicolas de classe de tecnologia ens ha fet una presentació sobre els plàstics termostables que podreu veure en el seu blog:
http://nicoindustec.blogspot.com
miércoles, 18 de mayo de 2011
miércoles, 11 de mayo de 2011
Acer
L'alumne Jonatan de la nostre classe ens ha fet una presentació sobre l'acer, que podeu veure en el seu blog:
http://jonatan-centralsnuclears.blogspot.com
Resum:
-El primer pas és la trituració i rentat del ferro per eliminar impuresses.
-A continuació es mescla amb el carbó i s'introdueix en el forn on s'insufla oxigen a 1500ºC.
-La mescla resultant és somet a tractats per eliminar les impuresses restants.
http://jonatan-centralsnuclears.blogspot.com
Resum:
L'acer és una aleació de ferro-carboni on el carboni forma una petita part que no sol pasar del 1%.Es un material mal·leable i dúctil, alguns aliatges són resistentents a la corrosió i té una gran resistència mecànica.
Obtenció-El primer pas és la trituració i rentat del ferro per eliminar impuresses.
-A continuació es mescla amb el carbó i s'introdueix en el forn on s'insufla oxigen a 1500ºC.
-La mescla resultant és somet a tractats per eliminar les impuresses restants.
Ferro colat
En subhan de la nostre classe de tecnologia ens fa una presentació sobre el ferro colat que podreu apreciar en el seu:
http://subhantecnoindus.blogspot.com
Resum:
http://subhantecnoindus.blogspot.com
Resum:
El ferro colat són aliatges de ferro, carboni i silici en les que generalment estan presents elements com el fòsfor, sofre, manganès, etc . Es caracteritzen per adquirir la seva forma directament amb la fundició d'aquest. S'obté a l'alt forn, una estructura que permet la seva obtenció.
Tipus de ferro colat:
- Ferro fos blanc- Ferro fos gris:-Ferro fos maleable.
-Ferro fos nodular
Alumini
El nostre company de classe Dario ems fa una presentació sobre l'alumini que podeu veure al seu blog:
http://tecnologiadario.blogspot.com
Petit resum:
L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre. La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica.
http://tecnologiadario.blogspot.com
Petit resum:
L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre. La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica.
El procés per obtenir l'alumini va ser inventat l'any 1886 pel cientific Francès Héroult i el nord americà Hall. I actualmet el procés consta de dos pasos:
-Primer s'obté la alúmina amb el procés de Bayer procedent de la bauxita.
-Després es fa l'electròlisi de l'òxid per obtenir, finalment l'alumini.
-Després es fa l'electròlisi de l'òxid per obtenir, finalment l'alumini.
martes, 10 de mayo de 2011
El coure
El Cristian Avilés de la nostre classe de tecnologia ens a presntat un treball sobre el coure que podeu veure en el seguent blog:
http://christianaviles.blogspot.com
Resum:
En primer lloc el coure és un dels primers metalls utilitzats per la humanitat(abans que el ferro), i la seva metal·lúrgia es va iniciar cap al 4.500 aC.
El coure és un metall de transició. És un material dens,tou i plàstic que es pot treballar molt bé en fred tot i que presenta acritud. Té una gran conductivitat elèctrica i tèrmica , només superada per la de la plata, cal dir que gràcies a la seva conductivitat elèctrica.
S'obté de minerals com la calcocita, la cacopirita o la malaquita entre altres com la bornita , els coures grisos i l'auricalcita, si voleu informar-vos millor aneu a la pàgina ja esmentada.
http://christianaviles.blogspot.com
Resum:
En primer lloc el coure és un dels primers metalls utilitzats per la humanitat(abans que el ferro), i la seva metal·lúrgia es va iniciar cap al 4.500 aC.
El coure és un metall de transició. És un material dens,tou i plàstic que es pot treballar molt bé en fred tot i que presenta acritud. Té una gran conductivitat elèctrica i tèrmica , només superada per la de la plata, cal dir que gràcies a la seva conductivitat elèctrica.
S'obté de minerals com la calcocita, la cacopirita o la malaquita entre altres com la bornita , els coures grisos i l'auricalcita, si voleu informar-vos millor aneu a la pàgina ja esmentada.
Aliatges i altres metalls
El alumne Martí Salat de la nostre classe a fet una presentació sobre els aliatges metal.lics i els metalls menys utilitzats i coneguts, que es molt interessant, podeu visitar el seu blog i veure el treball en el seu blog:
http://lafeinabenfeta.blogspot.com
Un petit resum:
Els aliatges són uns materials formats per dos o mes metall fosos i mesclats homogèniament. aquests aliatges adquereixen unes propietats diferents a la dels materials dels que provenen. Els aliatges mes utilitzats industrialment son: llautó, bronze, l'ultralleuger i el zamak que s'expliquen detalladament en el blog anterior.
En la part dels metalls podem trobar diversos tipus que també son exposats amb claredat al blog esmentat amb posterioritat.
http://lafeinabenfeta.blogspot.com
Un petit resum:
Els aliatges són uns materials formats per dos o mes metall fosos i mesclats homogèniament. aquests aliatges adquereixen unes propietats diferents a la dels materials dels que provenen. Els aliatges mes utilitzats industrialment son: llautó, bronze, l'ultralleuger i el zamak que s'expliquen detalladament en el blog anterior.
En la part dels metalls podem trobar diversos tipus que també son exposats amb claredat al blog esmentat amb posterioritat.
viernes, 6 de mayo de 2011
Plàstics termoplàsitics
un company de la nostre classe de tecnologia ens fa una presentació sobre aquest tipus de plàstics. Escriuré la direcció del seu blog des d'on us podreu informar:
http://vovarm1991.blogspot.com
Faig una mica de resum:
http://vovarm1991.blogspot.com
Faig una mica de resum:
Els termoplàstics son un tipus de plàstics que a temperatura ambient son rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables. de manera que son modelables.
La major part d’aquests plàstic s’obtenen del petroli i dels seus derivats.
miércoles, 4 de mayo de 2011
Exercicis sobre les forçes de compressió i flexió
Un dia a classe de Tecnologia la nostra professora, ens va propossar la experimentació de les forçes de flexió i compressió a partir de la construcció de bigues de morter amb varies composicions, els morters eren de tres compostos:
A1 era el compost 25% de ciment i 75% de sorra.
A2 era el compost 50% de ciment i 50% de sorra
A3 era el compost 75% de ciment i 25% de sorra
A1a compost anterior pero amb una biga de ferro
A2a compost anterior pero amb una biga de ferro
A3a compost anterior però amb una biga de ferro
Aleshores varem fer la preparació dels materials, construïnt uns uns motlles de fusta i afegint-li la barreja de ciment amb sorra dintre. La setmana seguent quan les bigues eren seques, les vam preparar per començar a fer les proves.
COMPRESSIÓ
La primera prova de compressió constava de posar la biga entre dues taules i afegir-li un pes, que era una ampolla d'aigua que anavem omplint. Els primers resultats varan ser desastrossos perque totes les bigues van aguantar els vuit litres d'aigua, excepte la combinació A1 que es va desfer res mes treure-la del motlle. Quan vam veure que totes aguantaven vam decidir mullar-les per veure si humides aguantaven la mateixa força de flexió. Els resultats varen ser:
La biga A1A es va esquerdar fins esmicolar-se tota la part de morter i nomes va quedar la barra de ferro.
La biga A2 segons s'anava humitejant es va anar esquerdant fins partir-se per la meitat.
La biga A2A també va esquerdar fins quedar solament la barra de ferro.
La biga A3 va ser la que mes va aguantar de les bigues sense armar perque a l'aigua li costava mes humitejar la biga, però al final va trencar-se.
La biga A3A va ser la única que va aguantar sense sense esquerdar-se.
FLEXIÓ
(construcció)
A1 era el compost 25% de ciment i 75% de sorra.
A2 era el compost 50% de ciment i 50% de sorra
A3 era el compost 75% de ciment i 25% de sorra
A1a compost anterior pero amb una biga de ferro
A2a compost anterior pero amb una biga de ferro
A3a compost anterior però amb una biga de ferro
Aleshores varem fer la preparació dels materials, construïnt uns uns motlles de fusta i afegint-li la barreja de ciment amb sorra dintre. La setmana seguent quan les bigues eren seques, les vam preparar per començar a fer les proves.
COMPRESSIÓ
La primera prova de compressió constava de posar la biga entre dues taules i afegir-li un pes, que era una ampolla d'aigua que anavem omplint. Els primers resultats varan ser desastrossos perque totes les bigues van aguantar els vuit litres d'aigua, excepte la combinació A1 que es va desfer res mes treure-la del motlle. Quan vam veure que totes aguantaven vam decidir mullar-les per veure si humides aguantaven la mateixa força de flexió. Els resultats varen ser:
La biga A1A es va esquerdar fins esmicolar-se tota la part de morter i nomes va quedar la barra de ferro.
La biga A2 segons s'anava humitejant es va anar esquerdant fins partir-se per la meitat.
La biga A2A també va esquerdar fins quedar solament la barra de ferro.
La biga A3 va ser la que mes va aguantar de les bigues sense armar perque a l'aigua li costava mes humitejar la biga, però al final va trencar-se.
La biga A3A va ser la única que va aguantar sense sense esquerdar-se.
FLEXIÓ
(construcció)
lunes, 25 de abril de 2011
ELS MATERIALS CERÀMICS
Els materials ceràmics són materials inorgànics i no metàl·lics, les propietats dels materials ceràmics en general, són durs i fràgils amb baixa tenacitat i ductilitat. Els materials ceràmics es comporten usualment com bons aïllants elèctrics i tèrmics a causa de l'absència d'electrons conductors, normalment posseeixen temperatures de fusió relativament altes. A causa de les diferents característiques que posseeixen, exposaré a continuació diversos materials ceràmics mes específics:
ARGILA
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldspàtiques, un conjunt de minerals del grup dels silicats, compost principalment per silicats d'alumini hidratat.
L'argila, procedent del sòl o roca sedimentaria, és plàstica quan és barrejada amb aigua, però és dura i tenaç quan es cou en un forn.
VIDRE
Un vidre és una matèria sòlida, amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva, aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització, es a dir, al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s'aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid, el vidre no té doncs una estructura cristallina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre.
Per a la formació del vidre es necesita potassi, calcària y silici.
CERÀMICA
la ceràmica es un material fràgil, que es fractura quan se li aplica una força de tensió a causa de que es un material molt porós, i presenta una reduïda elasticitat. Presenta una elevada resistència a la compressió, també a molt alta temperatura, i també es bon aïllant tèrmic.
La ceràmica normalment es aïllant elèctric, però sota certes condicions, algunes ceràmiques es converteixen en superconductors o semiconductors.
La matèria primera es la argilla. S'utilitza agua, sílici, plom, estany y óxids metàlics.
CIMENT
El ciment és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica. És un dels materials de construcció més importants que hi ha, si bé gairebé mai s'empra sol. Barrejat amb aigua i àrids forma el formigó. Si els àrids de la barreja són molt fins (com per exemple sorra), la barreja s'anomena morter.
Format a partir de una barreja de argila calcinada y calacàries, posteriorment molides.
ARGILA
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldspàtiques, un conjunt de minerals del grup dels silicats, compost principalment per silicats d'alumini hidratat.
L'argila, procedent del sòl o roca sedimentaria, és plàstica quan és barrejada amb aigua, però és dura i tenaç quan es cou en un forn.
VIDRE
Un vidre és una matèria sòlida, amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva, aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització, es a dir, al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s'aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid, el vidre no té doncs una estructura cristallina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre.
Per a la formació del vidre es necesita potassi, calcària y silici.
CERÀMICA
la ceràmica es un material fràgil, que es fractura quan se li aplica una força de tensió a causa de que es un material molt porós, i presenta una reduïda elasticitat. Presenta una elevada resistència a la compressió, també a molt alta temperatura, i també es bon aïllant tèrmic.
La ceràmica normalment es aïllant elèctric, però sota certes condicions, algunes ceràmiques es converteixen en superconductors o semiconductors.
La matèria primera es la argilla. S'utilitza agua, sílici, plom, estany y óxids metàlics.
CIMENT
El ciment és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica. És un dels materials de construcció més importants que hi ha, si bé gairebé mai s'empra sol. Barrejat amb aigua i àrids forma el formigó. Si els àrids de la barreja són molt fins (com per exemple sorra), la barreja s'anomena morter.
Format a partir de una barreja de argila calcinada y calacàries, posteriorment molides.
ELS MATERIALS CERÀMICS
Els materials ceràmics són materials inorgànics i no metàl·lics, les propietats dels materials ceràmics en general, són durs i fràgils amb baixa tenacitat i ductilitat. Els materials ceràmics es comporten usualment com bons aïllants elèctrics i tèrmics a causa de l'absència d'electrons conductors, normalment posseeixen temperatures de fusió relativament altes. A causa de les diferents característiques que posseeixen, exposaré a continuació tres materials ceràmics mes específics:
ARGILA
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldspàtiques, un conjunt de minerals del grup dels silicats, compost principalment per silicats d'alumini hidratat.
L'argila, procedent del sòl o roca sedimentaria, és plàstica quan és barrejada amb aigua, però és dura i tenaç quan es cou en un forn.
VIDRE
Un vidre és una matèria sòlida, amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva, aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització, es a dir, al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s'aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid, el vidre no té doncs una estructura cristallina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre.
CERÀMICA
la ceràmica es un material fràgil, que es fractura quan se li aplica una força de tensió a causa de que es un material molt porós, i presenta una reduïda elasticitat. Presenta una elevada resistència a la compressió, també a molt alta temperatura, i també es bon aïllant tèrmic.
La ceràmica normalment es aïllant elèctric, però sota certes condicions, algunes ceràmiques es converteixen en superconductors o semiconductors.
ARGILA
L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldspàtiques, un conjunt de minerals del grup dels silicats, compost principalment per silicats d'alumini hidratat.
L'argila, procedent del sòl o roca sedimentaria, és plàstica quan és barrejada amb aigua, però és dura i tenaç quan es cou en un forn.
VIDRE
Un vidre és una matèria sòlida, amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva, aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització, es a dir, al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s'aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid, el vidre no té doncs una estructura cristallina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre.
CERÀMICA
la ceràmica es un material fràgil, que es fractura quan se li aplica una força de tensió a causa de que es un material molt porós, i presenta una reduïda elasticitat. Presenta una elevada resistència a la compressió, també a molt alta temperatura, i també es bon aïllant tèrmic.
La ceràmica normalment es aïllant elèctric, però sota certes condicions, algunes ceràmiques es converteixen en superconductors o semiconductors.
lunes, 4 de abril de 2011
un dimarts 27 a classe de tecnologia:
- La professora ens va proposar un exercici per comprovar les forçes de compressió i tracció sobre les estructures. Aleshores vam agafar unes canyetes i un retall de cartró de 25 cm x 5 cm. I amb aquests materials haviem de construir una estructura que aguantes el màxim de pes possible. Després d'una estona vam trobar la estructura perfecta, vam construir-la i vam començar-li a possar pes. Increiblement va aguantar una massa de 775 kg, com es veu a la seguent imatge:
( esperant imtge)
Quan vam acabar de comprobar el pes que aguantava, vam decidir tallar les canyetes del pont per comprobar si treballaven a compressió o a tracció i aquest va ser el resultat:
(esperant imtges)
Si voleu practicar la composició de estructures pordeu jugar a aquest joc que es bastant ineteresant:
http://www.juegoswapos.es/juegos-de-construye-el-puente.htm
- La professora ens va proposar un exercici per comprovar les forçes de compressió i tracció sobre les estructures. Aleshores vam agafar unes canyetes i un retall de cartró de 25 cm x 5 cm. I amb aquests materials haviem de construir una estructura que aguantes el màxim de pes possible. Després d'una estona vam trobar la estructura perfecta, vam construir-la i vam començar-li a possar pes. Increiblement va aguantar una massa de 775 kg, com es veu a la seguent imatge:
( esperant imtge)
Quan vam acabar de comprobar el pes que aguantava, vam decidir tallar les canyetes del pont per comprobar si treballaven a compressió o a tracció i aquest va ser el resultat:
(esperant imtges)
Si voleu practicar la composició de estructures pordeu jugar a aquest joc que es bastant ineteresant:
http://www.juegoswapos.es/juegos-de-construye-el-puente.htm
miércoles, 16 de marzo de 2011
El desastre nuclear del japó
El dia 11 de març:
- Es declara el estat de emergencia per errors en el sistema de refrigeració en un dels reactors, es van evacuar centenars de persones i diversos traballadors van estar exposats a radiació.
El dia 12 de març:
- Una explosió de hidrogen destrueix l'edifici del reactor pero deixa intacte el edifici de contenció. aquest hidrogen sorgeix del contacte del zircony fos amb l'aigua. Després de la explosio per reduir la pressió van deixar anar controladament amb vàlvules petites cantitats de gas radioctiu.
El dia 13 de març:
- Per intentar refredar el nucli i es produeixi la fusió, inyectan aigua de mar amb àcid bóric. Després de aquests aconteixement activan el estat de emergència nuclear al nivell 4 (acident amb cosequencies locals).
El dia 14 de març:
- El reactor tres explota i fereix a diverses persones i afecta a les reservas de aigua. les agencies nuclears franceses catagoritzen l'accident de com a minim nivell 6.
El dia 15 de març:
- Sorgeixen problemes amb el sistema de expulsió controlada de la pressió, per culpa de l'aigua afegida. Una explosió en l'edifici de contenció provoca danys en aquest edifici i provoca un augment en la radiació de aproximadament 10000 vegades mes del recomenable.
- Es declara el estat de emergencia per errors en el sistema de refrigeració en un dels reactors, es van evacuar centenars de persones i diversos traballadors van estar exposats a radiació.
El dia 12 de març:
- Una explosió de hidrogen destrueix l'edifici del reactor pero deixa intacte el edifici de contenció. aquest hidrogen sorgeix del contacte del zircony fos amb l'aigua. Després de la explosio per reduir la pressió van deixar anar controladament amb vàlvules petites cantitats de gas radioctiu.
El dia 13 de març:
- Per intentar refredar el nucli i es produeixi la fusió, inyectan aigua de mar amb àcid bóric. Després de aquests aconteixement activan el estat de emergència nuclear al nivell 4 (acident amb cosequencies locals).
El dia 14 de març:
- El reactor tres explota i fereix a diverses persones i afecta a les reservas de aigua. les agencies nuclears franceses catagoritzen l'accident de com a minim nivell 6.
El dia 15 de març:
- Sorgeixen problemes amb el sistema de expulsió controlada de la pressió, per culpa de l'aigua afegida. Una explosió en l'edifici de contenció provoca danys en aquest edifici i provoca un augment en la radiació de aproximadament 10000 vegades mes del recomenable.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)